Quan veus com tot es crema, es consumeix i desapareix. Quan la natura pateix i sents el crit desesperat de la fusta al cruixir, dels animals atrapats, dels assentaments humans destruïts. Quan ets conscient del canvi que tot això produeix, de les pèrdues immediates i a llarg termini per a la humanitat, quan …

És llavors quan ets més conscient que el que estem perdent és el nostre futur.

El foc és canvi i vida, però accelerem amb la nostra negligència l’arribada de la incertesa per a un futur en què no sé si hi serem. Potser hi ha vida, però potser no hi serem nosaltres.